TFG
La memòria perduda
Testimonis de pobles deshabitats de l'Alt Urgell
"Aquell novembre l'aigua va fer la gran destrossa. Hauria marxat gent del poble, però sense la indundació no s'hagués abandonat "
"El metge li va dir a la mare que si es quedava es moriria. Aquí només es menjava tocino, l'únic peix que hi havia era la sardina seca"
Flora Sala, Solanell
Testimonis
Lluís Noguera, Pont de Bar vell
Despoblament
A principis del segle XX, l'Alt Urgell tenia uns 30.000 habitants i només 3.000 vivien a La Seu d'Urgell, la capital. Paradoxalment, al mateix temps que la construcció de la principal carretera (C-14) ha millorat la comunicació de la comarca, els pobles de les valls més aïllades han anat deshabitant-se i, avui, La Seu concentra ja més de la meitat de la població.
Hi ha 31 pobles abandonats, cadascun amb la seva particularitat. Aquí expliquem cinc casos diferents que no amaguen la raó principal: la vida a alta muntanya, sense serveis, escola o metge es fa duríssima, i més si l'antiga economia primària de subsistència transformada per la industrialització del sector de la llet, resulta del tot insuficent per sostenir una família.
La tendència continua. Hi ha qui busca reinventar un poble abandonat i repoblar-lo. Hi ha qui s'ha refet una casa, que és ara l'única que hi queda dempeus. Pocs exemples per dotzenes de pobles que, de mica en mica, s'esvaeixen.
"Vam ser dels últims en marxar. Els pares van anar a Adrall a fer de masovers. Aquí no hi havia carros, s'havia de fer tot amb animals"
"Van quedar totes les fonts seques. L'últim any vam haver de pujar l'aigua des del riu amb animal. Sense aigua ja era impossible"
Teresa Albós, Sauvanyà
Joaquim Parramon, Tost
"Els fills ja havien marxat, i els pares van començar a vendre les vaques. Quan es van acabar de vendre, vam marxar tots a Barcelona"
Esteve Munt, Lletó