"El Pirineu té una oportunitat històrica: mai abans havíem pogut competir pel talent. Avui hi ha qui fa videojocs al més alt nivell des del carrer l'Escorxador de La Seu". L'alcalde i diputat al Parlament, Albert Batalla, està convençut que les oportunitats que ofereix la connectivitat han de servir per fixar població. Petits negocis, des de formatgeries tradicionals o petites estacions d'esquí nòrdic a una fàbrica de sake que exporta al Japó, són exemples de les oportunitats que ofereix la vida moderna per a una zona marcada per segles d'aïllament. "Avui podem competir amb talent. Hi ha una corrent de fons, del Km0, d'autenticitat, de vida saludable, que juga a favor del Pirineu", considera Batalla.

​

Aquestes oportunitats s'enfronten a una amenaça: la tendència de pobles que van perdent habitants i amb una pobació cada cop més envellida va en augment. Carles Gascón és el responsable de Patrimoni Cultural del Consell Comarcal de l'Alt Urgell i té una mirada contraposada a la de Batalla. "Els pobles que no són de la vall del Segre -la principal de la comarca-, tendeixen a deshabitar-se, i això vol dir tancar directament la meitat de la comarca ", vaticina. Un perill que no descarta que arribi fins a La Seu. L'esperança de Gascón rau en "elements que avui no es perceben", és a dir, en l'èxit en l'aprofitament de les oportunitats. 

​

"Amenaces? És clar que sí. Però tenim molts reptes", respon Batalla, convençut que "el Pirineu no quedarà despoblat" perquè, si bé "la globalització tendeix a generar grans concentracions de població en grans ciutats, també comporta la possibilitat de negocis basats en el teletreball i el comerç de proximitat". La recepta de l'alcalde per fer front al despoblament des de les administracions passa sobretot per fer arribar Internet de banda ampla a "tots els racons· de la comarca" -a La Seu s'hi està instl·lant fibra òptica- i destinar recursos públics allà on hi ha pobles habitats amb possibilitats de construir una nova economia. Per Batalla, destinar recursos als Els pobles deshabitats seria equivocar el tret. "És difícil trobar un destí per aquests pobles. Hem de situar les energies en aquells llocs que no estan despoblats però hi ha perill", sentencia.

​

​